Pistes / Camps de joc

Pistes / Camps de joc

SANT JULIÀ DE VILATORTA

Origen i seu principal del Torneig des de l’inici. Té dos nuclis clarament diferenciats: Sant Julià i Vilalleons. Són d’especial interès el Parc de les Set Fons i l’antiga Fortalesa dels Bellpuig. Antigament era conegut com a Sant Julià de les Olles, per la gran implantació d’obra2dors al municipi. Com a commemoració d’aquest fet, des de sempre l’organització dóna un plat de terrissa de record als equips participants. No us podeu perdre les Caramelles del Roser.

Pavelló Municipal 

Avinguda St. Llorenç, 80 


Poliesportiu Municipal 

C/ Marquès de Vilallonga 


Col·legi del Roser 

Avinguda Puig i Cunyer, 20 


Piscines Municipals 

C/ St. Ponç, 18 


CEIP Bellpuig-Escoles noves 

C/Calldetenes, 9 


Saló Catalunya 

Plaça Catalunya


VIC


Capital de la comarca d’ Osona. Seu episcopal, centre el Sucre, Universitat de Vic, Teatre Atlàntida... els nombrosos equipaments i el dinamisme d’aquesta ciutat es mereixen una detinguda visita. No es pot deixar perdre el Museu de l’Art de la Pell, el Museu Balmes, les Muralles de Pere III, la Catedral, el Temple Romà, el mercat a la plaça de l’ajuntament dels dissabtes... També cal apuntar a l’agenda dues activitats molt destacades: la Fira del Ram i el Mercat de la Música Viva. És una ciutat que val la pena visitar perquè té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya. Aquest conjunt fou votat com una de les set meravelles de Catalunya el 2007. El centre del nucli antic és la plaça del Mercadal o plaça Major, en el qual hi destaquen diversos edificis modernistes, arcades i torres. El seminari acull també el Museu Arqueològic de Vic. En ell hi ha estudiat, entre d’altres, el filòsof Jaume Balmes i el poeta Jacint Verdaguer, autor de l'Atlàntida. La ciutat és famosa per les seves botifarres i altres derivats del porc, especialment el fuet, una botifarra curada prima. La fabricació de botifarres curades i embotits és hereva de la llarga tradició de la plana de Vic en la indústria porcina. Vic està en ple renaixement geganter. Des del 2010 fins al 2013, la ciutat ha inaugurat dos gegants (Llucià i Mercè) i dos gegantons (Muley-Abbas i Ermessenda); aquests últims van vestits com hi anaven abans els actuals gegants centenaris de Vic, els Comtes d'Osona, però en versió per a canalla. El dia 5 de juliol se celebra Sant Miquel dels Sants (Festa Major) que s'ha convertit en un interès nacional. L'any 2016 Vic esdevindrà capital de la Cultura Catalana. La ciutat demostra a Catalunya que la seva cultura popular ha ressuscitat. Centenars de persones hi assisteixen i cada any més. Durant els dies de Sant Miquel dels Sants, se celebra la multitudinària Crida de Festa Major on els tres caps de Llúpia cada un representats per un color (verd, negre, vermell) juntament amb centenars de persones recorren la ciutat en cercavila i es troben tots tres a la Plaça de la Catedral on s'hi respira un ambient molt sentimental i de Festa Major. El dia de Lluïment s'esdevé el dia 5 de juliol amb l'olor de l'espígol pel Carrer Sant Miquel. L'Àliga, Gegants Comtes, els Gegants Pubills, els Gegantons, Cotonines, Bou i Mulassa i juntament amb els grallers, la Banda Municipal de la Ciutat de Vic, i la Cobla.


Pavelló de l’Ausoneta 

C/ Del mas d’Osona (Zona Esportiva UVic) 


Col·legi Escorial 

C. Torres i Bages 



GURB

Es troba al vell mig de la Plana de Vic. Destaquen les parròquies i el Castell que porta el nom del municipi. Gran nombre de festes tradicionals, ens conviden a visitar la vila qualsevol mes de l’any. 

El castell de Gurb està situat al centre (841 m) del municipi de Gurb, al cim del característic turó conegut pel seu nom homònim, i s'alça darrere mateix de la vella església parroquial de Sant Andreu (563 m). Està coronat per una gran creu de ferro. 

La història de Gurb comença amb la història del castell. 

La població del municipi habita principalment en masies disseminades. Està format per quatre parròquies: Sant Andreu de Gurb, Sant Cristòfol de Vespella, Sant Julià Sassorba i Sant Esteve de Granollers de la Plana. 

El centre de tot aquest terme era el castell de Gurb (485 m), situat al cim del característic turó conegut pel Castell de Gurb, que s'alça darrere mateix de la vella església parroquial de Sant Andreu (563 m). 

La capital municipal és el nucli urbà de l'Esperança, proper a la ciutat de Vic. En els últims anys, el municipi s'ha convertit en una àrea d'expansió industrial de la capital comarcal.


Pavelló Municipal 

Crta. Sant Bartomeu del Grau km 2.5 



MANLLEU

Segona ciutat de la comarca, ciutat d’aigua amb més de 40 fonts, el Passeig del Ter i el Museu del mateix nom. 

Manlleu es troba situat a la part central de la comarca d'Osona, a poca distància de Barcelona (85km) i Girona (90km) i ben comunicada per la C-17 I la C-25 (Eix Transversal). 

El riu Ter ha definit els límits del paisatge del terme, així com el seu desenvolupament urbà. El passat, present i futur de la ciutat manté una relació directa amb el riu Ter, que és i ha estat testimoni dels avenços i canvis tecnològics i socials de la ciutat. 

L’aigua i la força del Ter han passat de ser una simple font d’energia, a ser un motor de vida i impulsor del canvi social que s’ha viscut a les voreres del riu, on la vida quotidiana avança enmig d’antigues fàbriques urbanes i de riu, canals i turbines que s’ubiquen encara al llarg d’aquesta emblemàtica façana fluvial de 4 km: entre elles, la Colònia Rusiñol amb el Cau Faluga, l’antiga residència de tendències modernistes de la família Rusiñol, o l’antiga fàbrica de riu de Can Sanglas, avui convertida en el Museu del Ter. 

Aquest passat industrial és l’element més característic de la identitat pròpia de la ciutat i dels seus habitants, fet que queda palès si es recorre l’actual Passeig del Ter, el centre d’oci i de lleure a cel obert més viu de Manlleu i l’espai on transcorrerà la cursa que us presentem. 

Dinàmica i comercial, recordeu-vos de venir per la Fira del Porc i la Cervesa. El museu municipal amb exposicions itinerants, el Santuari de Sant Jaume, l’església de Santa Maria, d’origen romànic, etc. fan que Manlleu no pugui passat desapercebut. 

La Fans Clàssic, la Festa dels Tonis, Jazz i diferents esdeveniments esportius també són destacables i encara fan de la ciutat, un esquer més atractiu.


Salle Manlleu 

C/ Enric Delaris, 68 


Pavelló Municipal 

Passeig del Ter 



BALENYÀ

És un municipi del sud d'Osona, anomenat fins al 1991 els Hostalets de Balenyà. També s'anomena així un dels nuclis de població d'aquest municipi. 

Aquest poble, famós pels seus embotits, s'estén a migjorn de la Plana de Vic, a la capçalera del Congost i arriba fins a l'altiplà del Moianès. El terme culmina al Puig Castellar (1.017 m), cim ben característic perquè hi ha emplaçades grans antenes i repetidors de televisió visibles des de ben lluny. Hostalets (anomenat popularment així) té a banda i banda dos blocs muntanyosos importants: a l'est el Montseny, amb el Matagalls en primer terme; a l'oest hi podem veure la serra de Fontderola, amb nombrosos cims d'anomenada a la zona com són el Roc de la Guàrdia, el Puigsagordi o, com hem dit abans, el Puig Castellar. L'economia local és industrial, predominen els productes carnis i els derivats del porc. 

No es pot deixar de visitar el Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Antiga parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, modernament coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. En ella s’hi troben detalls romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i, fins i tot, moderns. I per aprofitar el viatge, l’Edifici de la Pista és un lloc molt encertat per continuar gaudint de l’arquitectura. Aquest edifici està dissenyat pel cèlebre arquitecte Enric Miralles i és la seu de l'actual Ajuntament. També cal destacar Roc de la Guàrdia. És un paratge de gran bellesa amb el cim característic de la zona. Com a últim lloc emblemàtic, la Creu de Terme de Balenyà. És una creu barroca del segle XVII ubicada a la sagrera del Santuari de l'Ajuda. 

La Fira de la Cervesa i l’Aplec dels Ous per Setmana Santa són dues ocasions que conviden a visitar el poble. Però els masos, les restes prehistòriques, la Creu de Terme i esglésies i ermites entre d’altres, són els elements que acabaran d’arrodonir la visita envoltada de preciosos boscos de roures i pins.


Pavelló Municipal 

C/ St. Miquel, s/n 



RODA DE TER


Roda de Ter és una vila que antigament havia tingut tractament de ciutat. La història de Roda es remunta molt enllà en el temps, cosa que es pot comprovar al Jaciment de l’Esquerda. El Riu Ter travessa el terme municipal i, a més de donar-li nom, està sempre present en la vida rodenca. No fa pas molt, la vida econòmica del poble s’ubicava al costat del riu de la mà de les indústries tèxtils. Roda presumeix amb justícia de tenir literats famosos, herois nacionals, una revista i una ràdio municipals amb molta història, uns comerciants amb ganes de mantenir viva la flama del comerç de proximitat, clubs esportius de diferents tipus d’esport, dues escoles públiques, una biblioteca cèntrica i ben dotada i un lema tradicional que identifica la vila: “pont sobre pont i una església a cada cap”. 

El Ter i l’escriptura donen un caràcter especial a Roda. Miquel Obiols, Emili Teixidor i el gran Miquel Martí i Pol són fills de Roda de Ter. Però les restes arqueològiques, la natura, el patrimoni cultural i històric i el gran volum d’activitats com el Rodafolk, la Trobada de Puntaires, el Carnaval, Sant Jordi, la Fira de Pont a Pont i la Fira de llavor tradicional són les cireretes del pastís que acaben d’arrodonir la visita. 

A Roda de Ter no es pot deixar escapar L’Esquerda (Museu Arqueològic i Jaciment), les Rutes literàries i la parròquia de Sant Pere de Roda.


Pavelló Municipal 

Avinguda Tecla Sala s/n 



TARADELL

La vila de Taradell està situada en la confluència de la Plana de Vic, amb el Montseny i Les Guilleries. És un municipi amb una densa xarxa de camins, senders i corriols, amb indrets de notable interès cultural i paisatgístic: el castell de Taradell, les cuines d'en Rocaguinarda, la tomba de Gasala, el santuari de Puig- l'agulla ja dins del terme de Sant Julià de Vilatorta, i la mateixa Enclusa. 

El municipi té tres nuclis de població clarament diferenciats: el barri de Montrodon, el barri de la Plana de la Madriguera i la vila de Taradell que presenta continuïtat urbana fins a les urbanitzaci-ons de Goitallops al sud i de La Roca al nord. 

Com a festes destacables i més importants tenim: la Festa dels Tonis, que se celebra el diumenge anterior a Sant Antoni Abat. 

Durant aquesta diada tots els carruatges i eines disponibles de Taradell i d’altres municipis de Catalunya surten al carrer guarnits i carregats tal com es feia 50 o 60 anys enrere. La festa dels Toca- Sons se celebra els dies 24 i 25 d’agost de la Festa Major. 

No ens podem oblidar el Ball del Ciri, el Museu del Blat, els masos, les rutes i senders i el gran volum d’activitats que es fan al llarg de l’any. 

Entre altres atractius d'aquest municipi, cal fer esment també de l'església parroquial de Sant Genís, la capella de Santa Llúcia (segle XVI), la torre gòtica de Don Carles, l'ermita de Sant Quirze i Santa Julita. 

També hi ha un Museu del Blat, que recull materials de totes les èpoques relacionats amb la vida a pagès.


Pavelló Municipal “El Pujoló” 

C/De les Abelles 



TONA